MANIFEST DE LA COORDINADORA CATALANA SOBRE CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA PER A LA SALUT AMBIENTAL
Nosotros tenemos presentado este Manifiesto de la Coordinadora CEMSA desde el pasado Febrero en el Parlamento de Cataluña y seguiremos presentando Mociones en esta linea. También daremos difusión del Manifiesto de la Coordinadora CEMSA.
MANIFEST DE LA COORDINADORA CATALANA SOBRE CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA PER A LA SALUT AMBIENTAL
MANIFESTEM QUE:
Existeix una creixent preocupació social, corroborada per estudis científics independents i per diferents organismes europeus i internacionals, envers els efectes nocius per a la salut de les persones de les radiacions electromagnètiques provinents de les diverses antenes, estacions base o xarxes de telefonia mòbil, repetidors de radio o TV, xarxes Wi-Fi o Wi-Max, etc., així com de línies elèctriques, transformadors, comptadors intel·ligents i torres d´alta tensió, instal·lades a tot arreu del territori i, especialment, als nuclis urbans de les nostres ciutats i pobles
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC), va classificar el 31 de maig de 2011 els camps electromagnètics de radiofreqüència com a “possible cancerigen en humans (grup 2B)». Cada vegada mes nombrosos estudis científics independents referits a la contaminació electromagnètica posen en qüestió els la seguretat dels límits establerts a les diferents legislacions vigents al nostre i altres països (6) i la possible relació d’aquests nivells amb l’augment de casos de patologies que pateixen les persones exposades al radi d’influència d’aquestes radiacions.
Tot això ha quedat plenament establert a diversos estudis internacionals, com l’Informe STEWARD, realitzat a l’any 2000 (1); l’Estudi europeu REFLEX , 2004 (2); l’Informe BIOINITIATIVE, 2007-2012 (3, 4) i l’actualització de 2014, que en les seves investigacions més recents avança que les radiacions electromagnètiques son un “carcinogen humà conegut”, com ho són el tabac i l’amiant; l’Estudi INTERPHONE, 2010 (5)), etc.
S’ha de destacar també la Resolució 1815 de l’Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa (2011) que alerta del possible risc d’aquestes radiacions sol·licitant que els governs i legislin contemplant el Principi ALARA (“As Low As Reasonably Achievable”) i el Principi de Precaució (7).
I en aquest mateix sentit, diferents crides internacionals també alerten sobre aquests riscos: Resolució de Viena (1998), la Declaració de Salzburg (2000), la Declaració d’Alcalá (2002), la Crida Mèdica de Friburg (2002), la Resolució de Catania (2002), la Crida d’Hèlsinki (2005), la Resolució de Benevent (2006), la Resolució de Londres (2007), el Consell del Panell Internacional en Camps Electromagnètics (2008), la Crida Holandesa (2009), la Resolució de Venècia (2008), la Resolució de Benevent (2008), la Resolució de Porto Alegri (2009), la Declaració de París (2009), la Convenció Internacional de Würzburg (2010), la Resolució de Copenhaguen (2010), la Declaració de Seletun (2011). És imprescindible destacar l’última Crida de la EMF scientist (2015) a l’OMS, a l’ONU i als seus països membres, promoguda per més de 200 científics independents de la indústria de telecomunicacions, especialitzats en bioelectromagnetisme amb més de 2.000 publicacions en la matèria.
D’una altra banda, l´actual Llei General de Telecomunicacions 9/2014 de l’Estat ha estat rebutjada pels Plens Municipals de molts Ajuntaments de Catalunya, no tan sols perquè obvia la revisió dels nivells considerats segurs per a la protecció de la salut, si no perquè també limita la capacitat de regulació del desplegament de les infraestructures de telefonia que tenien les autonomies i municipis deixant en mans de les operadores tota la llibertat per decidir segons el seu criteri exclusivament tècnic, sense cap consideració envers la salut, la instal·lació d’aquests dispositius i xarxes.
ATÈS L’EXPOSAT, REIVINDIQUEM:
ü Que el nou govern de l´Estat derogui la “Ley 9/2014 de Telecomunicaciones” per atemptar contra l’autonomia municipal i autonòmica. (Nota 1)
ü Que el nou govern de l´Estat derogui l’antic “Real Decreto 1066/2001” que regula els límits de protecció de les persones contra el camps electromagnètics amb uns criteris totalment desfasats
ü Que el Congrés dels Diputats aprovi una nova Llei de telecomunicacions, tenint en compte la participació de les entitats locals i autonòmiques
ü Que el Congrés dels Diputats aprovi una nova normativa que substitueixi l’antic “Real Decreto 1066/2001”, que tingui en compte el dret a la salut i a la vida per sobre dels beneficis econòmics seguint les recomanacions de la Resolució 1815 de l’Assemblea Parlamentaria del Consell Europeu i que no consideri solament els interessos de la indústria. (Nota 3)
ü Que el Parlament de Catalunya aprovi una resolució instant al Govern de l´Estat a complir les reivindicacions (Nota 2)
ü Que en cas de que el nou Govern de l’Estat no atengui les reivindicacions anteriors, el Parlament de Catalunya aprovi una resolució per implementar un procés participatiu amb tots els actors implicats per a la redacció i aprovació d´una Llei Catalana de Telecomunicacions, y una Llei Catalana de Protecció de les Persones Contra els Camps Electromagnètics, reclamant a l´Estat les competències que tenia en aquestes matèries, i adaptant la llei a les resolucions europees i internacionals més proteccionistes per a la salut pública.
ü Que la Direcció general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya s’ocupi de la gestió i control de la contaminació electromagnètica, igual que ho fa amb el soroll, la contaminació acústica i la contaminació lluminosa, que també són contaminació atmosfèrica per formes d´energia, i igual que ho fa amb la contaminació atmosfèrica «més tradicional» de gasos (òxids de nitrogen o de sofre, ozó, etc., etc.) o partícules (PM10, PM2,5). I que aquesta gestió i control es realitzin de manera coordinada amb el Departament de Salut i amb la participació del Centre de Recerca d’Epidemiologia Ambiental (CREAL).
ü Que l´Ajuntament de Barcelona, que presideix l´Àrea Metropolitana de Barcelona i la Fundació Mobile World Congress, assumeixi un lideratge en l’aplicació del Principi de Precaució de la Llei de Sanitat, d’obligat compliment per a les administracions públiques, també en l´àmbit de les telecomunicacions. Cal donar-li prioritat a la defensa dels interessos de la població enfront de les possibles pressions del lobby de la indústria de les telecomunicacions.
ü Demanem que l´Ajuntament de Barcelona revisi el projecte d’SMART CITY (Ciutat Intel·ligent) per a la ciutat de BCN, perquè tots els seus objectius de servei i millora de la qualitat de vida siguin replantejats des del punt de vista de la salut de les persones que hi viuran, seguint les recomanacions del Consell Europeu del 2011 en quant a radiacions electromagnètiques. (Nota 5)
ü Que tots els Ajuntaments de Catalunya, que encara no ho han fet, presentin mocions de rebuig contra la Llei General de Telecomunicacions, i sol·licitant la redacció d’una nova llei que sigui respectuosa amb la salut, en base a les recomanacions europees i internacionals. Demanem a la Federació de Municipis de Catalunya i a l´Associació Catalana de Municipis que s’impliquin activament en aquesta proposta.
ü Que el Parlament de Catalunya aprovi una llei, tal com ha fet França (Llei francesa nº 2010-788 del 12 de juliol del 2010), prohibint el WiFi en les escoles, i promovent el cablejat de tots els centres escolars. Pel que fa a la protecció dels nens, el Consell d’Europa demana als Estats de la Unió Europea en el punt 8.3.1 de la Resolució 1815 “el disseny en l’àmbit dels diferents ministeris (educació, medi ambient i sanitat), de campanyes d’informació dirigides als mestres, pares, mares i nens a fi d’advertir-los dels riscos específics de l’ús precoç, indiscriminat i prolongat dels telèfons mòbils i d’altres dispositius que emeten microones”. A més, en el punt 8.3.2 de la Resolució 1815 del Consell d’Europa es recomana la connexió a Internet per cable, així com regular estrictament l’ús dels telèfons mòbils a les escoles. Cal aplicar el Principi de Precaució i desmantellar totes les antenes wifi de les escoles de Catalunya. El Govern ha d´assumir la protecció de la salut i la vida dels infants, un col·lectiu que cal protegir especialment. I sobretot, no oblidem que la normativa vigent, el Real Decreto 1066/2001 no protegeix la salut humana. (Nota 6)
ü Que el Síndic de Greuges de Catalunya insti a les administracions públiques a aplicar les recomanacions europees i internacionals en relació als perills potencials dels camps electromagnètics, en base al principi de precaució.
NOTES COMPLEMENTÀRIES A LES REIVINDICACIONS
Nota 1. Mocions aprovades pels Ajuntaments de Catalunya contra la Llei general de Telecomunicacions.
Aquesta proposta que compta amb el suport dels Plens Municipals de molts Ajuntaments de Catalunya com: Cerdanyola, Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Llançà, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Valls, Vic, Torrent, Badia del Vallès, Alaquàs, El Masnou, Mataró, Barbarà del Vallès, Castellar del Vallès, Ripollet, Sant Pere de Ribes, Tiana, Viladecans, Abrera, Masnou, Mataró, Ripollet, Sant Cugat, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Tiana, Vic.
Nota 2. Recurs del Consell Executiu de la Generalitat contra la Llei general de Telecomunicacions.
El Consell Executiu de la Generalitat va acordar el 3 de febrer de 2015 presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei general de Telecomunicacions per envair diverses competències autonòmiques com ordenació del territori, urbanisme, mitjans de comunicació i continguts audiovisuals. El Tribunal Constitucional, el 5 de març de 2015, va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat per la Generalitat.
Nota 3. La nova Llei de Telecomuniacions ha de comptar amb la implicació de tots els actors afectats.
Demanem que el Govern central promogui un desplegament de les telecomunicacions escoltant a tots els actors afectats per la Llei: els governs autonòmics i locals i especialment a la societat civil (associacions i col·lectius implicats) i als científics experts independents (les seves recerques i els seus punts de vista), atenent a les recomanacions de la Resolució 1815 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (maig del 2011) sobre “Perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes sobre el medi ambient”, així com als Convenis internacionals relacionats (Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, i el Conveni de Aarthus de 1998, sobre l’accés a la informació).
Nota 4. La gestió de la contaminació electromagnètica per part del CTTI de la Generalitat.
Recordem que a Catalunya no es gestiona la contaminació electromagnètica per part de cap Departament. L´únic Organisme oficial que s’ocupa d’això és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Catalunya, que exerceix una funció estricta de desplegament i control tecnològic, tot afavorint els interessos de les multinacionals de la telefonia mòbil. El CTTI ha estat responsable del “Projecte de la Governança Radioelèctrica, cofinanciat per la Unió Europea i finalitzat al setembre de 2015”. S’ha elaborat un mapa de la contaminació electromagnètica als espais públics i edificis públics de Catalunya, sense cap esperit crític des del punt de vista de possibles afectacions a la salut pública i sense cap referència a l’aplicació dels principis de Precaució o ALARA. En un principi, va participar la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sosteniblitat, però es va retirar abans de la seva conclusió, quan es va a adonar que no comptava per res.
Nota 5. El Mobile World Congress
Les administracions, aprofitant també esdeveniments com el Mobile World Congress, han d’exigir a les multinacionals de les telecomunicacions que inverteixin per potenciar l’ús de dispositius segurs i més ecològics. I haurien d’alertar dels perills de l’ús precoç, indiscriminat i perllongat dels telèfons mòbils i altres dispositius sense fils i educar sobre com reduir aquests riscos i potenciar altres tecnologies més segures i innòcues. A Alemanya s’està instal·lant xarxes intel·ligents a través de fibra òptica, així como a Chattanooga, Tennesse (una de las set millors ciutats intel·ligents del món) i en Opelika, Alabama (EE.UU.).
Nota 6. Resolució del Parlament de Catalunya sobre el Wi-Fi a les escoles
El 21 de març de 2013 va tenir lloc al Parlament de Catalunya un debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades sobre la substitució progressiva dels dispositius wi-fi a les escoles públiques i concertades. El resultat va ser que el Parlament de Catalunya va optar per la supressió del punt 1 de la proposta de resolució, que demanava l’aplicació del Principi de Precaució, és a dir que s’iniciés la retirada del wi-fi de les escoles per protegir la salut dels nens i nenes. Dos dies abans que a Catalunya es rebutgés el Principi de Precaució, a França aquest principi s’havia convertit en llei. Amb la nova configuració del actual Parlament de Catalunya, instem a que s´aprovi aquest punt 1 de la resolució presentada.
NOTES COMPLEMENTÀRIES A LES MANIFESTACIONS
(1) Realitzat per l’Agència de Protecció de la Salut del Regne Unit, que arriba a conclusions com la següent: “La indústria ha d’abstenir-se de promocionar l’ús del telèfon mòbil entre els infants”, i que va portar al Departament de Salut i al Servei Nacional de Salut del Regne Unit a recomanar que els menors de 16 anys no utilitzin els dispositius mòbils si no és en casos d’emergència.
(2) L’Estudi REFLEX fou promogut a l’any 2000 per la Unió Europea per investigar la interacció dels camps electromagnètics d’extremadament baixes freqüències (ELF o FEEB en castellà) i de radiofreqüències (RF), i va ser desenvolupat per 12 equips de 7 països, entre ells Espanya. Obtingudes les evidències dels primers resultats de l’estudi previ al desembre de 2004, la Comissió Europea el va suspendre davant les pressions de la Indústria. Aquest estudi investiga i ratifica els efectes perjudicials dels camps electromagnètics. Entre les conclusions preliminars, trobem que valors de CEM inferiors als permesos produeixen canvis significatius en l’estructura de l’ADN, amb ruptura d’enllaços dobles i triples, produint efectes genotòxics (danys genètics i cel·lulars). Després d’aquests resultats, la seva relació amb el càncer i les malalties neurodegeneratives és més que sospitosa. Demana estudis addicionals i conclou que els límits de radiació actualment recomanats poden suposar un risc per a la salut de la població.
(3) L’Informe BioInitiative (2007) tracta de la ciència, de la salut pública i de la resposta global davant el creixent problema de salut per l’exposició crònica a camps electromagnètics i a les radiacions de radiofreqüència (microones) en la vida quotidiana de milers de milions de persones a tot el món. Aquest informe, realitzat amb una cohort de voluntaris, fou elaborat per científics experts en salut pública i en polítiques públiques. Basant-se en els efectes biològics perjudicials, exposa els motius per l’establiment de límits d’exposició als camps electromagnètics. A l’Informe es revisen més de 2000 estudis científics, es corroboren els efectes biològics perjudicials de les baixes freqüències, s’evidencien els efectes biològics perjudicials davant els nivells actuals d’exposició a les altes freqüències (amb un major risc pels infants), s’associen els CEM a un major risc de càncer i de malalties neurològiques i vaticina un impacte sobre la salut general de la població. Algunes conclusions són: “Els ésser humans són sistemes bioelèctrics. L’exposició als CEM artificials pot interactuar amb processos biològics fonamentals del cos humà”. “Els límits de seguretat pública existents per ambdues ELF i RF són inadequats”. Sembla ser que és la informació portada per la radiació electromagnètica (més que l’escalfor), el que provoca canvis biològics. Alguns d’aquests canvis biològics poden conduir a la pèrdua del benestar, a malalties, i inclús a la mort”.
(4) Cinc anys després, la revisió de 2012 posa al dia l’Informe Bioinitiative 2007 amb un nou informe de 29 científics i experts en salut independents de tot el món sobre els possibles riscos de les tecnologies sense fil i dels camps electromagnètics. Aquesta actualització inclou prop de 1800 nous estudis que informen sobre els efectes adversos per a la salut dels camps electromagnètics (línies elèctriques, cables elèctrics, electrodomèstics i dispositius de mà) i de les tecnologies sense fil (telèfons mòbils i sense fil, les antenes de telefonia, Wi-Fi, ordinadors portàtils sense fil, routers sense fil, monitors de bebès, sistemes de vigilància, mesuradors sense fil de serveis públics, la instal·lació dels comptadors intel·ligents, etc). Aquests nous 1800 estudis informen sobre la anormal transcripció de gens (Secció 5); la genotoxicitat i els danys en l’ADN de cadena senzilla i doble (Secció 6); la pèrdua de la capacitat de reparació l’ADN en cèl·lules mare humanes (Seccions 6 i 15), la reducció dels eliminadors de radicals lliures i en particular la melatonina (Seccions 5, 9, 13, 14, 15, 16 i 17); la neurotoxicitat en humans i animals (Secció 9), la carcinogenicitat en éssers humans (Seccions 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17); els impactes en la morfologia i la funció dels espermatozoides humans i animals (secció 18); els efectes sobre el comportament de la descendència (Seccions 18, 19 i 20), i els efectes sobre el cervell i el desenvolupament cranial en la descendència dels animals exposats a la radiació dels telèfons mòbils durant l’embaràs (Seccions 5 i 18). Els bioefectes estan clarament establerts i es produeixen a nivells molt baixos d’exposició als camps electromagnètics i a les radiacions de radiofreqüència . És raonablement previsible que els bioefectes constatats acabin provocant efectes adversos per a la salut si les exposicions són perllongades o cròniques. Això és degut a que interfereixen amb els processos fisiològics normals de l’organisme (disrupció de la homeòstasi), impedeixen que el cos repari l’ADN danyat, i provoquen desequilibris del sistema immunològic, trastorns metabòlics i una menor resistència a las malalties a través de múltiples vies. Baixos nivells d’exposició estan associats amb bioefectes i efectes adversos sobre la salut. Els investigadors refereixen mals de cap, dificultat de concentració i problemes de conducta en nens i adolescents, trastorns del somni, mals de cap i problemes de concentració en adults. Com a conclusió fonamental, cinc anys després del primer informe, hi ha molta més evidència de riscos per a la salut que afecten a milers de milions de persones a tot el món. A la llum de l’evidència actual de dany, el manteniment del status quo no és acceptable. L’evidència científica manifestada per els nous estudis analitzats coincideix amb un augment enregistrat en la població de dolències i malalties directament relacionades.
(5) L’Estudi IINTERPHONE/UE, promogut per l’OMS (IARC), amb un pressupost DE 22 milions d’euros, va durar una dècada. És l’estudi epidemiològic més gran sobre els riscos dels usuaris de telefonia mòbil de patir tumors cerebrals i es va realitzar per 16 equips d’investigació de 13 països. Conclou que l’ús intensiu del mòbil augmenta en un 96% el risc de glioma, un tumor cerebral amb elevada mortaldat. L’estudi considera com un patró d’ús intensiu la utilització del mòbil al llarg de 30 minuts diaris i no para atenció en l’increment exponencial de l’exposició a altres radiacions similars. Es va dur a terme sobre adults al llarg de tan sols 10 anys, quan el temps de latència, el que triguen a manifestar-se els tumors, és superior. L’Estudi estableix que hi ha major risc de tumors cerebrals (una major probabilitat, entre un 60% i un 120%) en persones que utilitzen el telèfon mòbil una mitjana de 10 minuts diaris al llarg d’un període de 10 anys (percentatge similar al del risc de patir càncer de pulmó per un fumador transcorregut el mateix temps). El risc de tumor es major en el costat del cap on més temps s’acostuma a utilitzar el telèfon mòbil, Els resultats complerts de l’Estudi encara no han estat publicats.
(6) El R.D. 1066/2001 que estableix els límits d’exposició als camps electromagnètics a l’estat espanyol, prové de la Recomanació 1999/519/CE del Consell d’Europa. Tanmateix, els estats són sobirans per legislar, regular i establir els límits d’exposició que considerin més adients, com han fet altres països que, atenent a l Principi de Precaució, han adoptat límits molt per sota dels recomanats pel Consell d’Europa. Els límits de la Recomanació 1999/519/CE han estat establerts per l’ICNIRP (organització privada) i el SCENHIR, (organisme institucional) on la majoria dels seus membres tenen conflictes d’interès amb la indústria de la telefonia mòbil.
(7) El principi de precaució està recollit en la Resolució 1815 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i estableix que si una activitat amenaça amb danys per a la salut humana o el medi ambient, s’han de prendre mesures precautòries, tot i que no hagi estat científicament determinada la possible relació de causa i efecte o encara que no s’entengui totalment el mecanisme del seu funcionament. En aquest context, la càrrega de la prova de la innocuïtat de la tecnologia utilitzada correspon a qui proposa l’activitat, es a dir, a la indústria. En relació a Principi de Precaució, en el mateix àmbit de la salut pública, hi ha el Principi ALARA (As Low As Reasoably Achievable), que aconsella una exposició a les radiacions tan baixa com sigui raonablement possible. Aquests dos principis són fonamentals per protegir a la societat contra greus problemes de salut pública, com els ocasionats pel tabac, la gasolina amb plom, el DDT o l’amiant.
DECLARACIÓ DE PRINCIPIS
En els darrers 15 anys, la implantació de les xarxes de telefonia mòbil i les noves tecnologies sense fil han provocat un augment exponencial dels camps electromagnètics artificials d’alta freqüència. Degut a aquestes condicions i davant l’extrema contaminació ambiental, la població esta patint els efectes d’un “còctel electroquímic” i un augment general de les malalties, fet que va portar a científics i metges de tot el món a realitzar una crida demanant l’aplicació del principi de precaució per a químics a l’any 2007 i per a camps electromagnètics a l’any 2009 (l’anomenada “Crida de Paris”). La pròpia IARC-OMS, a través del seu director Christopher Wild, a l’any 2013 afirma: “El 95% dels casos de càncer, 70% dels AVCs (accidents cardiovasculars), el 80% de las malaltiess coronaries, el 90% de les malalties neurodegeneratives i el 80% de la DM tipus 2 són provocades per agents tòxics contaminants. Dos de cada tres casos es podrien evitar”. L’OMS preveu que pel 2020 haurà un augment general de càncer del 50%.
Els mapes epidemiològics de distribució del càncer confirmen que els gens no expliquen aquests patrons de distribució. Els casos semblen seguir “el patró de la industrialització”. Actualment vivim una pandèmia silenciosa, i la punta de l’iceberg són les malalties de sensibilització central (SFC, FM, SQM, EHS), que actualment afecten a més del 5% de la població.
La Constitució en el seu article 45, convencions internacionals com la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006), algunes Directives europees i el Conveni d’Aarhus (1998), reconeixen el dret a la informació, participació pública en la presa de decisions i accés a la justícia en temes mediambientals, dret que se’ns està negant en molts àmbits (desenvolupament de noves tecnologies, instal·lació dels nous comptadors de telegestió, frau de la indústria de l’automoció respecte a l’emissió de contaminants, Geoenginyeria Climàtica…).
La Coordinadora Catalana sobre Contaminació Electromagnètica vol propiciar els canvis legislatius necessaris, que ofereixin la possibilitat de tenir un entorn saludable i compatible amb el desenvolupament de les tecnologies. Alhora, vol que el govern i les institucions responsables es posicionin davant el conflicte d’interès de les indústries assumint el seu deure de protegir la salut pública. També vol defensar els serveis públics i fer-los independents de les indústries. Així mateix, vol recolzar i defensar les investigacions realitzades per científics i professionals independents, i que la indústria realitzi una tasca en I+D per desenvolupar una tecnologia biocompatible.
La Coordinadora Catalana fa una crida a totes les institucions i entitats de Catalunya a adherir-se al Manifest fundacional i a participar activament en la mobilització per assolir els objectius i reivindicacions d’aquest Manifest..
Animem a toles les institucions públiques, socials, sanitàries, educatives, universitàries, sindicals, empresarials, culturals, etc… del nostre país a sumar-se a aquest Manifest que defensa el dret a la Salut i a la Vida de les persones.
Volem una Catalunya neta de contaminació de qualsevol tipus.
Tots i totes juntes per un bé comú: defensar la Salut i la Vida.
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ
La Comissió de Coordinació de la Coordinadora CEMSA està formada per la l’Associació ENSALUT-PECCEM i l’Associació APQUIRA. l’Associació ACAF. Plataforma FAMILIARS FM-SFC-SQM.
